LA FIRA DE RWANDA

Continguts

• Orientació i representació de l’espai: la cartografia i les coordenades geogràfiques.
• L’escorça terrestre de la Terra: mars, oceans i continents. Les formes del relleu.
  zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món.
• La Terra, un planeta del sistema solar. L’atmosfera i la meteorologia. Elements i factors del clima. La hidrografia.
• El medi físic de Catalunya, Espanya, Europa i el món. 
• Els problemes mediambientals globals més destacats. 

Criteris d'avaluació

• Distingir les diverses temàtiques i escales i tipus de mapes cartogràfics amb què se solen representar els espais de la superfície de la Terra (comú a 1r i 3r cursos).
• Identificar i interpretar diverses fonts d’informació analògiques i digitals: textuals, escrites, materials, iconogràfiques, gràfiques i cartogràfiques (mapes, plànols, imatges aèries, etc.) i comunicar la informació obtinguda de diverses formes, incloses les multimèdia (comú a 1r i 3r cursos).
• Usar correctament el vocabulari geogràfic específic.
• Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.
• Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.
• Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics. 
• Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori. 
• Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a nivell local i mundial.

PROJECTE SOLIDARI A RWANDA 2016

PROJECTE DEL CENTRE RURAL

Les germanes Claudine Mukansanga i la Rosal Dilme s'encarreguen de l'hort on cultiven cols, bledes, pastanaga i espinacs locals, blat de moro que se’l mengen quan encara és tendre i també mongetes. 

També cultiven  pebrots, albergínies, cebes i plantes aromàtiques com menta i romaní.

De l'hort se n'encarreguen les alumnes de l’escola que són unes 30. 

Els aliments que es recol·lecten es destinen al  menjador escolar amb uns 200 nens i també per alimentar els 75 orfes que les germanes acullen. Si hi ha excedent es ven.

El camp o hort és petit per això han de comprar patates, moniatos, mongetes ja que la producció d’aquests productes és mínima i no n’hi ha prou per a tothom.

Totes les alumnes del rural són de cases pobres que no han pogut continuar els estudis només fins a  6è de bàsica. Necessitem cèntims per pagar la matricula i material escolar. 

Un nou projecte seria tenir porcs i gallines, poder vendre porcs i ous seria una entrada per a l'escola.

Fa uns anys es va fer una instal·lació col·locant un tub porós enterrat a l'hort, per mantenir d'una forma constant la humitat, evitant l'evaporació de l'aigua. Actualment el rec es fa superficial i el cultiu creix d'una forma irregular. S'està projectant portar les últimes innovacions en el camp dedicat a l'horticultura. En principi, les instal·lacions han de canviar el seu procés i una persona s'ha d'informar degudament de la seva aplicació i estudi. Per tot això, cal mecanitzar el treball manual i el sistema de cultiu . 
El pressupost total puja a: 28.655 €. Lògicament la inversió és a llarg termini.